BREU HISTÒRIA DE VALÉNCIA

Els primers vestigis de presència humana a terres valencianes es remonten a 30.000 a. de C. tal com ho demostren pintures corresponents a l'home del Neanderthal en la Cova Negra de Xàtiva i en coves de la província d'Alacant. Del sigle V a. de C. es localicen els primers assentaments ibers en terres valencianes. Unes atres dates que han marcat l'història de Valéncia són el 219 a. de C. quan el general cartaginès Aníbal s'apodera de Sagunt, provocant el començament de la Segona Guerra Púnica. En 138 a. de C. es funda Valentia i comença la romanisació del territori. L'època de l'emperador Augusto va ser la de major progrés.

Portal de La Valldigna a l'antiga muralla arap de la Ciutat de Valéncia.

En el 714 Muza ibn Nasair encapçala la conquista musulmana de Valéncia que s'interromp breument en 1094 quan el Cid Campeador conquista Valéncia. De nou en 1102 els almoràvits reconquisten el territori valencià i finalment en 9 d'octubre de 1238 el rei Jaume I d'Aragó realisa la conquista definitiva del Regne de Valéncia. El monarca dóna una legislació foral al nou regne "Els Furs", llegislació que dura cinc sigles. En l'any 1251 Jaume I El Conqueridor firma un privilegi per a la fundació de la ciutat de Castelló la construcció de la qual va quedar confiada a l'arquitecte Alonso de Arrufat. En 1304 Jaume II d'Aragó conquista novament la ciutat d'Alacant per al seu regne. Després canviarà de mans tres vegades entre el Regne d'Aragó i el de Castella, durant dos-cents anys.

Jaume I otorgà al Regne de Valéncia Els Furs, que li donaven independència dins de la Corona d'Aragó.

Els sigles XV i XVI són d'especial revitalisació econòmica i política per a la nostra terra i Valéncia es convertix en una potència econòmica mediterrànea, coincidint en el anomenat Sigle d'Or Valencià de la cultura. Esta situació es veu durament trastocada en 1609 quan es produix l'expulsió dels moriscos i les terres valencianes queden despoblades i faltes de mà d'obra per a l'agricultura. La Guerra de Successió, que finalisa el 25 d'abril de 1707 en la batalla d'Almansa, té com a conseqüència directa el decret de Felipe V (Borbón) pel qual queden abolits els Furs (Conegut com a "Decret de Nova Planta"), com castic als valencians que es van inclinar majoritàriament a favor del archiduc Carles d'Àustria (els maulets), en lloc de en els Borbons (apoyats pels botiflers).

Image de la retirada de la estatua del dictador Franco de la plaça de L'Ajuntament de la Ciutat de Valéncia

I en les postimetríes del sigle XIX, en 1873 es funda l'efímer Cantó Valencià, en el marc de la I República. A l'any següent Alfonso XII (un atre Borbón) és proclamat Rei constitucional a Sagunt.El sigle XX s'inicia de manera convulsa i en 1931 es proclama la II República, de la que la Ciutat de Valéncia va ser capital, i un nou intent de recuperar l'autogovern valencià, que queda frustrat per la Guerra Civil, que esclata al 1936. Esta disputa finalisa en 1939 quan precisament la ciutat d'Alacant cau. El 31 de març es rendix l'últim bastió republicà. Al sendemà es dóna per finalisada la guerra de forma oficial, i en ella s'extingix la República, escomença una llarga dictadura franquista en la que Valéncia pert tot tipo de autogovern. Després del retorn de la democràcia en 1978 el País Valencià obté la preautonomía i es proclama el Consell General com òrgan de govern de la nostra terra. En 1982 entra en vigor l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana per mig del qual recuperavem part del nostre autogovern i senyes d'identitat.

En l'arribada de la democràcia, el poble valencià reivindicà les seues senyes d'identitat, el seu autogovern i reclamà un Estatut d'Autonomía que va conseguir a l'any 1982