BREU HISTÒRIA DE LA NORMATIVA DE L'IDIOMA VALENCIÀ
Per Benicalapenc
Introducció:
En 1932 en Castelló, la majoría d’associacions valencianistes, aixina com unes atres persones vinculades al valencianisme a títul individual, van firmar unes “Bases per a l’unificació de l’ortografia valenciana” conegudes com a “Normes del 32 o de Castelló”, que en essència varen ser un simple extracte de la gramàtica que pocs anys abans havia fet el químic Pompeyo (després Pompeu) Fabra per al català per encàrrec de l'I.E.C.
Dites “Normes del 32” no passaven de ser unes simples bases com dia el seu text, un punt de partida per a la normalisació del valencià, i aixina també ho deixaven constatat alguns del firmants, com per eixemple la societat Lo Rat Penat i el Pare Fullana.
Ademés, estes bases, llògicament, no constituïen una normativa completa. I més tenit en conte que varen ser aprovades sense fer les consultes oportunes, com per eixemple a Lo Rat Penat, l’associació més antiga, que les va firmar fent constar que “protesta de l’inconsideració que sent la més antiga societat valencianista [ ] no ha sigut consultada ni menys convidada [ ] mes com la seua missió fon, és i deu de continuar sent de concòrdia dins de la gran familia valenciana [ ] les accepta a títul com son de provisionals”.
Tal va ser el caràcter provisional de dites bases, que ya en l’any 1933 va apareixer la primera revisió, feta pel Pare Lluís Fullana.
Les Normes de la R.A.C.V. (o d'El Puig):
Arribats a l’etapa preatomómica, en la consiguient llegalisació del valencià després de molts anys de prohibició en els que tot i aixó entitats com les falles i Lo Rat seguiren utilisant-ho, el món cultural i polític valencianiste es donà conte de que, seguint l’espírit de Castelló de 1932, fea falta una revisió i millora de les bases ortogràfiques, ya que estes, i tal qual es firmaren en Castelló eren incompletes i artificials per a la llengua valenciana.
En 1979, la Secció de Llengua i Lliteratura de la R.A.C.V. (entitat que en el nom de Centre de Cultura Valenciana fon una de les firmants de les del 32) elabora un sistema ortogràfic que supon:
- Una superació definitiva de les normes del 32.
- Una separació clara de la normativa del català.
- Un gran treball científic per a que la llengua valenciana tinga una codificació gràfica funcional i pròpia.
Un ampli sector del valencianisme cultural i polític (persones i institucions) va adherir-se a la normativa de la R.A.C.V. en un acte celebrat en el Monasteri de Santa Maria d'El Puig el 7 de Març de 1981, lo que fa que siga igualment coneguda com Normes d'El Puig.
Esta normativa fon oficialisada al ser l'adoptada per la Comissió Mixta de Billingüisme, de fet el primer Estatut d'Autonomia de la Comunitat de Valéncia va ser publicat en Normes d'El Puig. També estagué a punt d'arribar al sistema educatiu, inclús existien ya llibres de text ya preparats i homologats en 1982, pero l'arribada del P.S.P.V. a la Presidència del Consell ho tombà tot, tarnant arrere, a les bases del 32, pero sense l'espirit en el que se firmaren de "anar rectificant i millorant...".
A partir d'ahi tot el valencianisme es rebelà en contra d'est engany al que havia somés, la secció de Llengua i Lliteratura de la R.A.C.V. no deixà en cap moment de ser el seu referent normatiu, encara que els cursos que es donaren en la seua normativa no foren oficials seguien realisant-se per part d'associacions com Lo Rat Penat. Tambe se utlisaven les Normes d'El Puig en les Universitats Populars de Valéncia fins a ben entrats el anys 90 (quan U.V. va eixir del consistori municipal), fecha en la que el P.P.C.V. les va sustituir per les de l'I.E.C.
Actualment el valencianisme continua lluitant pel reconeiximent de la normativa de la seua Acadèmia, que no és un atra que la R.A.C.V., l'única que s'ha encarregat des de 1932 fins a hui de anar actualisant i millorant la normativa de l'idioma valencià com a llengua independent.
Diverses associacions com Lo Rat Penat, Cardona Vives, etc. continuen en el seu esforç organissant cursos de valencià, en els es continua utilisant (en mínimes millores) la mateixa gramàtica que va eixir publicada en 1987.
Bibliografia:
Ortografia de la Llengua Valenciana de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana. 1979.
Documentació Formal de l'Ortografia de la Llengua Valenciana. R.A.C.V. 1981.
"Flama, Avant, Desperta, Pobles i Gents, etc. llibres per a l'ensenyança del valencià". VV.AA. Grup d'Acció Valencianista. 1982.
Gramàtica de la Llengua Valenciana. A. Fontelles, L. Garcia, J. Lanuza. Ed. Lo Rat Penat. 1987. |
TAULA:
